Heparina

Infotaula de fàrmacHeparina
Malaltia objecteembòlia pulmonar Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria C per a l'embaràs a Austràlia Modifica el valor a Wikidata
Viainjecció subcutània i injecció intravenosa Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològicanticoagulant i heparins (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCB01AB01, C05BA03 i S01XA14 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC26H41NO34S4 Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS9005-49-6 i 9041-08-1 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS4214 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB01109 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider17216115 Modifica el valor a Wikidata
UNIIT2410KM04A Modifica el valor a Wikidata
KEGGC00374 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI28304 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL1909300 i CHEMBL526514 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.029.698

L'heparina és un glicosaminoglicà altament sulfatat, es fa servir molt com a anticoagulant injectable, i té la densitat de càrrega negativa més alta de qualsevol biomolècula coneguda.[1] També es pot utilitzar per formar una superfície anticoagulant a l'interior de diversos aparells experimentals i mèdics com tubs d'assaig i màquines de diàlisi renal. L'heparina farmacèutica s'obté de teixits mucosos de la carn d'animals sacrificats, com intestí de porc o pulmó de vaca.[2] Tot i que s'utilitza principalment en medicina per a l'anticoagulació, el veritable paper fisiològic en el cos humà no és clar, perquè l'anticoagulació de la sang s'aconsegueix principalment pel proteoglicà heparan sulfat obtingut de les cèl·lules endotelials.[3] L'heparina normalment és emmagatzemada dins dels grànuls de secreció dels mastòcits i alliberada només dins del sistema circulatori en llocs de lesió de teixits. S'ha proposat que, més que l'anticoagulació, la principal funció de l'heparina és ser un mecanisme de defensa, en llocs de lesió de teixits, contra els bacteris invasors i altres materials estranys pel cos.[4] A més a més, es conserva a través d'un gran nombre d'espècies diferents, incloent alguns invertebrats que no tenen un sistema de coagulació de la sang similar.

  1. Cox, M.; Nelson D. Lehninger, Principles of Biochemistry. 4. Freeman, 2004, p. 1100. ISBN 0-71674339-6. 
  2. Linhardt RJ, Gunay NS. «Production and Chemical Processing of Low Molecular Weight Heparins». Sem. Thromb. Hem., 3, 1999, pàg. 5–16. PMID: 10549711.
  3. Marcum JA, McKenney JB. et al. «Anticoagulantly active heparin-like molecules from mast cell-deficient mice». Am. J. Physiol., 250, 5a ed., 1986, pàg. H879–888. PMID: 3706560.
  4. Nader, HB et al. «Heparan sulfates and heparins: similar compounds performing the same functions in vertebrates and invertebrates?». Braz. J. Med. Biol. Res., 32, 5, 1999, pàg. 529–538. DOI: 10.1590/S0100-879X1999000500005. PMID: 10412563.

Developed by StudentB